Ha nascut un nou paradigma

El xiulet final de Herbert Fandel, l’àrbitre de la semifinal entre el Manchester U. i el F.C. Barcelona, significava moltes coses. A grans trets, significava perdre la darrera oportunitat de guanyar algun títol en els últims dos anys, la fi d’una època, la constatació d’una crisi. I tots ho sabíem. Sabíem que a partir del dictum de Fandel, les tertúlies de futbol es convertirien en un debat histèric on cadascú expressaria en major o menor mida la seva visió catastrofista del panorama blaugrana. Sabíem que passàvem del català emprenyat al culé emprenyat, i que els diaris s’omplirien de pàgines i pàgines d’anàlisis apocalíptiques i columnes d’opinió d’on ningú en sortiria ben parat. Però aquesta vegada s’ha anat més enllà. Dos dies després de la gran debacle blaugrana a Old Trafford, ha nascut un nou paradigma: el Barça s’ha convertit en l’exemple del fracàs.
Només cal fullejar La Vanguardia d’avui. Més enllà de les pàgines dedicades a esports i de la crítica aferrissada expel·lida des de l’Editorial, trobem diversos articles que fan referència a la funesta situació del club. Rafael Ramos, corresponsal a Londres, escriu a la secció d’Internacional un article sobre les eleccions municipals a Anglaterra i Gal·les. Ramos construeix tota una al·legoria: El Labour de Blair, en hores baixes, és el Barça de Manchester. Els tories són el Reial Madrid. Tony Blair és Ronaldinho. Old Trafford i les eleccions municipals són els judicis finals que marquen la fi d’un cicle. La Vanguardia continua posant el dit a la llaga a la seva secció Tendencias. El titular: “Cuando un equipo se siente perdedor”. El tema de la secció: la competitivitat i les fórmules d’èxit per les empreses. L’article sembla el capítol d’un llibre d’autoajuda en què es donen les claus per assolir l’èxit a través del treball en grup, l’anomenada “fórmula teaming”. Durant tot l’article es compara el fracàs del Barça amb el d’aquelles empreses que tenen dificultats per treballar en equip. A la dreta, hi llegim un petit decàleg sota el títol “¿Qué se puede aprender de la crisis del Barça?” amb els següents ítems desenvolupats: incapacidad, pérdida de autoestima, confusión, liderazgo, recuperación de la autoestima, simplicidad. I tot això sense arribar a la secció d’Esports (que no entraré a comentar) on ens delecten amb un infogràfic imperdible sobre l’ambient a la sala d’embarcament de l'aeroport de Manchester després del partit.
Acabaré amb l’apunt que es dóna al sumari del diari sota l’epígraf “Deportes”, on fent gal·la de la més pèrfida ironia llegim: “No todo es fracaso, decepción y fiasco en el terreno deportivo en Barcelona. Hay deportistas que sí saben exprimirse y dar de sí todo lo que pueden, que saben sudar la camiseta y dejar satisfecho a su público. Es el caso de Rafa Nadal.”
Jo també sóc una culé emprenyada, però avui La Vanguardia s’ha quedat descansada.