Telma & Ortiz

Thelma & Louise és una història d’amistat i llibertat. La relació de Telma Ortiz amb la premsa no és precisament d’amistat, però de ben segur que a la germana de la princesa d’Astúries li agradaria agafar un Thunderbird descapotable i fugir per alliberar-se de la persecució que, segons diu, pateix per part d’alguns mitjans de comunicació. Enlloc d’això, ha presentat una demanda contra més de 50 mitjans per prevenir-se de l’assetjament a la seva vida privada. La cita amb els jutjats era el darrer 12 de maig i el veredicte, previsible: denúncia denegada. La llei no recull cap sanció de caràcter preventiu, tret de casos molt concrets, com les ordres d’allunyament per violència de gènere. Tot i així, Telma ha obert la caixa dels trons. Ha marcat un precedent al qüestionar el paper i els límits de determinats mitjans de comunicació i obrir el debat moral que suscita el modus operandi d’aquells que s’anomenen “periodistes” de la premsa rosa i que es dediquen a convertir les futilitats de safareig en fets d”interès periodístic” sota la bandera del dret a la informació.
Però en aquesta història ni uns són tan dimonis ni ella és l'àngel. És cert que la seva conversió en personatge públic no ha estat una decisió pròpia i que, tot i que la seva presència a actes públics oficials la converteix en subjecte susceptible d’aparèixer als mitjans de comunicació, això no justifica la cacera descontrolada i la persecució constant per destapar les minúcies més retorçades del seu dia a dia. Però si la crida de Telma Ortiz és a ser considerada una ciutadana com qualsevol altra, haurà d’estar a les dures i a les madures. Sembla ser que quan va anar a inscriure el seu fill al registre, els funcionaris estaven de vaga. Solució? La Telma fa una trucadeta i, per ser germana de qui és, li inscriuen el nen a l’acte. O al judici mateix. Li van obrir un accés reservat exclusiu per a ella al qual, és clar, no hi va fer fàstics. Tot plegat, privilegis i capritxos que lluny queden de la seva demanda genuïna de ser tractada en igualtat respecte qualsevol ciutadà anònim. Tanmateix, amb el ressò que ha causat aquests dies arran de la querella i el desplegament judicial i mediàtic que s’ha produït, Telma ha aconseguit l’efecte contrari del que perseguia: ha omplert els mitjans de comunicació amb la seva imatge i ha obert un debat que l’ha posat en boca de tots. Més paradoxes: la seva germana, ex-periodista, l’ha portat a enfrontar-se anys més tard amb el mateix gremi del que provenia.
Tant a la pel·lícula d’Scott com al jutjat número 3 de Toledo la Telma acaba malament (a banda de perdre la demanda, Ortiz haurà de pagar 42.000€), però tot plegat ja era d'esperar, i és que en cap dels dos casos l’espectador esperava un happy end.