“Cercare (en italiano, buscar), viene del cercio latino: dar vueltas a un asunto hasta profundizar en él y encontrar la salida, la respuesta, la solución.
¿Y hoy ya no cercamos?
Ya no. Han ganado los bárbaros y ya no se cerca ni en la vida ni en la ciencia, sino que se surfea en la experiencia de la realidad.”
Interessant metàfora la que feia Alessandro Baricco, protagonista de “La Contra” de La Vanguardia el darrer 10 de maig. L’escriptor reflexiona sobre les noves formes de coneixement i de com avui dia, la suprema saviesa s’assoleix desplaçant-se hàbilment sobre la superfície dels temes, sense destinar-hi massa esforç, sense aprofundir-hi. Naveguem per Internet. Linkem. Googlegem. Saltem d’un assumpte a l’altre. En sabem una mica de tot, i ja ens va bé. I és que, sovint, el món del periodisme està ple de surfistes. L’impacte de les noves tecnologies i les millores en recursos i infrastructures han fet que sigui més fàcil i sobre tot, més ràpid, donar i accedir a la informació. La immediatesa tendeix a ser una de les qualitats considerades més meritòries dins l’exercici periodístic. El bombardeig informatiu contribueix, sens dubte, al seu consum compulsiu. I dins d’aquesta voràgine generalitzada queda poc temps per omplir les bombones d’oxigen i llançar-se a bussejar, a analitzar la realitat, a investigar-la i contrastar-la. Ara es porta més el surf, perquè com diu Baricco “profundizar en algo es pesado y aburrido, engorrosa manía de viejos”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada