Santo subito!

Il Cavaliere ja ha estrenat Govern. I ho ha fet trepitjant fort, presentant un paquet de mesures amb un denominador comú: fer neteja. De deixalles i d’immigrants, tant li fa. I d’aquí al cel: “Se elimina immondizia e criminali, Berlusconi santo subito!” (“Si elimina les deixalles i els delinqüents, Berlusconi sant ja!). Llegeixi’s “immigrants” on hi diu “criminali”, és clar. Aquesta és la súplica que resaven ahir els cartells que empaperaven els carrers de la ciutat que acollia el primer Consell de Ministres, Nàpols, on el conflicte per l’acumulació d’escombreries ha portat a la ciutat de la Campania a amuntegar darrerament 8.000 tones de deixalles als seus carrers. Sembla, però, que al pas de Berlusconi no s’ha creuat ni una engruna d’aquests residus. Abans de la seva arribada a Nàpols, les brigades de neteja van fer mans i mànigues perquè les vies més cèntriques de la ciutat lluïssin impol·lutes. Mentrestant, als afores, on la vista internacional no hi arriba, la situació continua igual. Els veïns han de viure en un estat declarat nociu per a la salut pública i cohabitar amb les rates que s’han reproduït alarmantment a la zona, a qui ja anomenen “conills” per les dimensions a què han arribat. Berlusconi ho té difícil, ja que el conflicte de les deixalles aflora repetidament a la zona des de fa 15 anys amb una poderosa reraguarda: els empresaris i La Camorra, que es lucren desfent-se il·legalment dels residus. Però és bon estrateg i sap com fer que això jugui al seu favor. Els 15 anys de problemàtica amb els residus coincideixen amb els 15 anys de govern de centreesquerres a la regió de la Campania. Fàcil equació. Aconseguir una bona gestió al respecte i el millagro que molts demanen, l’ajudaria a trobar el valor de la X idoni: guanyar-se la confiança de la gent d’una zona que no li és fidel a les urnes.
La segona part de la brigada de neteja capitanejada pel premier italià presenta, a priori, més controvèrsia. Berlusconi pretén expulsar els immigrants d’Itàlia i convertir en delicte la seva estada sense papers: entre 6 mesos i quatre anys de presó. El punt de mira ja s’ha fixat darrerament al col·lectiu gitano, víctima d’una violenta persecució i de la crema dels seus campaments a les afores de la ciutat de Nàpols. Berlusconi va per feina i per a ell, és a la segona i no a la tercera que va la vençuda: al seu anterior mandat ja hi figurava una llei que considerava delicte la immigració clandestina, però en aquell cas va ser declarada parcialment inconstitucional. Ara, tímides veus s’han alçat en contra de la mesura del magnat de 71 anys. Des de la Unió Europea i l’església catòlica, que tradicionalment tanta empara ha tingut sobre Itàlia, l’anunci es rebia amb prudència i, com si es tractés del desig d’un nen capritxós, el comissari d’Igualtat de l’Eurocàmara es comprometia a vigilar de prop les noves lleis de Berlusconi.
És cert que les polítiques d’immigració són complexes, un repte per a qualsevol país. Cal abordar la nova situació i arribar a una regulació i un control constructiu amb el consens del conjunt dels països. Però sembla que les mires i les preocupacions d’ Il Cavaliere es queden a la seva Itàlia. Per això vol fer amb els immigrants com ahir amb les deixalles, amuntegar-les a les afores per a deixar un centre ben llustrós, encara que es continuïn acumulant a una altra banda. Si Berlusconi aconsegueix això en el seu mandat... santo subito! Sense dubte.